2023 En curs

Corpus BLABLA

Anàlisi de reptes comuns a partir de corpus i creació de microaprenentatge complementaris concrets per contribuir a l’aprenentatge d’una llengua tercera o addicional

El projecte té com a objectiu compilar i analitzar les produccions escrites d’alumnat de diferents llengües segones o addicionals, de llengües maternes diferents i amb recorreguts d’aprenentatge lingüístic diversos. L’anàlisi del corpus es fa a partir d’una anotació dels errors detectats des de múltiples perspectives, per tal de proposar després opcions pedagògiques per resoldre o minimitzar les necessitats formatives freqüents detectades (per exemple, càpsules de microaprenentatge).

El vincle entre la recerca i la pràctica és central en ensenyament. Ara bé, es critica sovint el fet que la recerca en adquisició de llengües segones manca d’implicacions clares per a la pràctica. Tot i això, sabem que el vincle entre la recerca i el terreny és fonamental si es vol optimitzar la selecció del material adequat a classe (Haukås, 2016).

El projecte corpus BLABLA proposa una anada-tornada entre recerca i pràctica, examinant l’impacte formatiu de càpsules de microaprenentatge ofertes com a plements de l’ensenyament a l’aula. Les càpsules proposen una activitat d’aprenentatge i un apartat de microaprenentatge amb retroacció automàtica (directa i indirecta) en els cursos de llengua en context autèntic (híbrid i a distància). El seu contingut es basa en els reptes comuns (gramaticals, lexics i morfològics) en la producció escrita de l’alumnat, identificats a partir d’una anàlisi de corpus constituïts de textos d’aprenents adults d’una llengua tercera o addicional (per exemple, el català).

Analitzant els guanys de l’alumnat un cop utilitzades les càpsules i explorant les percepcions que en tenen, la metodologia emprada permet assegurar anades i tornades constants entre la recerca i la pràctica. El disseny d’aquestes càpsules es basa en les pràctiques més provades en l’àmbit de la retroacció i l’aprenentatge en els aprenents plurilingües i s’inscriuen en una perspectiva de validesa ecològica en el sentit d’Orne (1962), és a dir, la possibilitat de generalitzar els resultats de la recerca per tal que representin el món real (Kihlstrom, 2021).

Finalment, la perspectiva ecològica utilitzada contribueix a la compartició d’avenços científics oferint als ensenyants de llengües l’accés lliure a material procedent de la recerca mitjançant una comunitat de pràctica en línia, material basat alhora en les dades obtingudes en el terreny (solidaritat digital).