Membres

La recerca de Maura Cruz Enríquez tracta sobre els temps verbals, l’espanyol en contacte amb el francès i l’adquisició de l’espanyol com a llengua segona i heretada.

Maura Cruz Enríquez és professora d’estudis hispànics al Département Sciences humaines, Lettres et Communication de la Université TÉLUQ.  Els seus interessos de recerca tracten principalment sobre els temps verbals. Especialment, ha desenvolupat un model que recull, en funcions narratives, els significats dels temps verbals i proposa una metodologia que permet utilitzar-lo en l’anàlisi d’un corpus de narracions. També té interès en l’estudi de l’espanyol en contacte amb el francès, això com en l’adquisició de l’espanyol com a llengua segona i heretada.

Nancy Gagné s’interessa per l’aprenantatge de les llengües segones tant en infants com en adults en diversos contextos (escolar, d’immersió, intensiu i amb estada a l’estranger).

Nancy Gagné és professora i directora del Département Sciences humaines, Lettres et Communication de la Université TÉLUQ. Doctora en didàctica de llengües segones per la Université Laval, la seva recerca s’interessa per l’aprenantatge de les llengües segones tant en infants com en adults en diversos contextos (escolar, d’immersió, intensiu i amb estada a l’estranger).

Anna Joan Casademont estudia l’aprenentatge i l’ensenyament de les llengües segones i addicionals en diversos contextos, la terminologia i les relacions entre sintaxi i semàntica.

Anna Joan Casademont est professora de lingüística al Département Sciences humaines, Lettres et Communication de la Université TÉLUQ. Doctora en ciències del llenguatge i lingüística aplicada per la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona), la seva recerca tracta sobre l’aprenentatge i l’ensenyament de llengües segones i addicionals en diversos contextos (amb un interès especial per la llengua catalana), així com sobre la terminologia i sobre les relacions entre sintaxi i semàntica. És vicepresidenta de la Fundació del Museu del Joguet de Catalunya.

Els interessos de recerca de François Pichette se situen en l’adquisició de llengües segones i en les competències lingüístiques, especialment en la detecció d’ítems que provoquen biaixos.

François Pichette est professor de lingüística al Département Sciences humaines, Lettres et Communication de la Université TÉLUQ. Els seus interessos de recerca són l’adquisició de llengües segones, especialment pel que fa a l’adquisició del vocabulari i la mesura de les competències lingüístiques, sobretot en quant a la detecció d’ítems que provoquen biaixos.

Anahí Alba de la Fuente és professora al Département de littératures et de langues du monde de la Université de Montréal. Els seus interessos de recerca se situen sobretot en l’adquisició del llenguatge, principalment de l’espanyol com a llengua materna, segona o tercera. Pel que fa a l’adquisició de la llengua materna, s’interessa pels fenòmens vinculats a l’adquisició bilingüe. En quant a l’adquisició de llengües segones i terceres, s’interessa sobretot per la morfosintaxi i utiliza perspectives procedents de la lingüística teòrica i de la sociolingüística.

Carme Bach és professora agregada Serra Húnter del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). És membre del grup de recerca consolidat Gr@el sobre l’aprenentatge i l’ensenyament de llengües, i degana de la Facultat de traducció i ciències del llenguatge de la UPF. Els seus interessos de recerca tracten sobre l’aprenentatge i l’ensenyament de llengües, l’anàlisi del discurs i la lingüística aplicada.

Grup de recerca consolidat Gr@el sobre l’aprenentatge i l’ensenyament de llengües

François Lareau és professor al Département de linguistique et de traduction de la Université de Montréal, on ensenya semàntica i lingüística computacional. És director del l’Observatoire de linguistique Sens-Texte, qui agrupa una trentena d’investigadors i investigadores. Doctor en lingüística de la Université de Montréal i de la Université Paris 7, ha treballat com a investigador als departament d’informàtica de la Universitat de Stuttgart, de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona) i de la Universitat Macquarie (Sydney). La seva recerca se centra sobretot en semàntica, lexicologia i generació automàtica de text.

Observatoire de linguistique Sens-Texte

Albert Morales Moreno és lector permanent de lingüística i traducció a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i membre del grup de recerca consolidat GRIAL. Ha ensenyat a les universitats Pompeu Fabra, de Málaga, de Trieste, Ca’ Foscari i de Padova. De 2018 a 2022, va ser investigador postdoctoral del projecte LETRINT a la FTI de la Université de Genève (Suïssa). Els seus interessos de recerca són en jurilingüística, terminologia i neologia, anàlisi del discurs, lingüística de corpus i lingüística aplicada, així com en adquisició de llengües.

Grup de recerca consolidat GRIAL

Marie-Josée Olsen és professora de comunicació a l’École supérieure en Art et technologie des médias al Cégep de Jonquière (Quebec). És especialista en comunicació oral i forma les noves generacions en l’àmbit dels mitjans de comunicació. Amb un M.A. en educació (concentració en eficàcia de l’ensenyament i de les escoles) de la Université TÉLUQ, els seus interessos de recerca tracten el desenvolupament oral de la llengua segona i l’accent.

Èric Viladrich Castellanas és el responsable dels estudis catalans al Département de littératures et de langues du monde de la Université de Montréal (UdeM). Amb un M.A. en tecnologies de la informació (TÉLUQ-UQAM-ÉTS) i un M. A. en llengua, cultura i literatura catalanes (Universitat Rovira i Virgili), és conseller tecnopedagògic i ensenyant al Centre de langues de la UdeM. Des de 2020, és darrere el projecte h5p.cat, la comunitat de pràctica per crear, compartir i reutilitzar activitats interactives per a l’ensenyament del català com a llengua segona i addicional.

Titivillus és, segons la tradició, un dimoni que treballa per Belfegor, Lucifer o Satà. Els seus principals interessos són escampar errors pels treballs dels copistes i posar en relleu dels mots de litúrgia mal pronunciats o omesos. Sembla que va ser citat per primera vegada l’any 1285 al Tractatus de Penitentia de Johannes Guallensis, franciscà, filòsof i teòleg gal·lès.